Publicat (05/03/2015)
Cada vegada és més freqüent al despatx rebre consultes sobre la conveniència de pactar un protocol per assegurar, en la mida en que es pugui, la continuïtat d’una empresa conjugant els interessos de la societat i la participació de diferents membres familiars en l’estructura empresarial.
Al nostre país hi ha un gran nombre d’empreses en les que es van incorporant, amb el temps, diferents membres de la família del fundador, normalment els seus fills i néts, però també, sovint, germans, nebots, etc.
Sempre és desitjable que el canvi generacional sigui ordenat i que tingui lloc en el sí de la pròpia família. Però de vegades aquest desig pot donar lloc a una sèrie de problemes i conflictes la solució de la qual pot dependre el futur de l’empresa. Per això és molt aconsellable la seva planificació a mig-llarg termini i la creació d’un protocol familiar que reguli els aspectes més crítics de l’empresa: la propietat, la seva gestió i el seu govern. El protocol ha de servir per governar la relació entre la família i l’empresa familiar sinó que també ha de facilitar la convivència dins del negoci familiar.
Durant el procés d’elaboració del protocol s’ha de comptar amb la col·laboració de tots els integrants de la família i posar en comú els interessos, motivacions i aspiracions de cada un d’ells i la seva visió de l’empresa ja que aquest procés de discussió, anticipant-se als problemes que posteriorment puguin sorgir, en el dia a dia de l’empresa, i posterior consens sobre l’acord, és essencial per a que ell mateix sigui eficaç en el temps.
El protocol té la missió de mantenir i reforçar a través de les diferents generacions la unitat familiar i el compromís al manteniment i èxit de l’empresa. Per això, s’ha de fer l’esforç de transmetre a través del mateix a les futures generacions, la filosofia i els valors de l’anomenada empresa i fer que les mateixes es sentin implicades en ell.
El protocol, un cop redactat, s’ha d’anar revisant periòdicament ja que l’empresa pateix canvis igual que els seus socis i aquest ha d’anar adaptant-se a aquests canvis per a que segueixi mantenint la seva eficàcia.
El seu contingut serà tot lo ampli i complex com ho requereixi l’empresa i la família. Pot tenir una introducció sobre l’origen de l’empresa i el seu fundador i recollir els seus privilegis que el mateix tindrà en el moment de la seva jubilació, pot incloure pactes estatutaris, aquells que posteriorment poden ser incorporats als estatuts socials, com per exemple: les majories exigibles per prendre acords a la junta general o al consell de l’administració, pactes sobre la transmissibilitat de les accions o participacions, repartiment de dividends, acords sobre la manera de accedir a l’òrgan d’administració, etc. També pot incloure pactes extraestatutaris, aquells que, com el seu nom indica, no poden incorporar-se als estatuts socials però que no per això són menys importants per regular les relacions família-empresa, com per exemple: les normes d’incorporar d’un familiar a l’empresa, les seves funcions i retribució, pactes referents a la sortida de l’empresa, les seves funcions i retribució, pactes referents a la sortida de l’empresa, pactes d’exclusivitat o no competència dels membres de la família, regulació de nombres i marques de l’empresa familiar, la implicació de la família política en l’empresa, inclòs clàusules penals per el cas de que algun dels seus membres incompleixi l’establert en el protocol familiar. També s’ha d’establir els criteris de composició, funcionament i organització dels òrgans familiars: l’assemblea familiar i el consell de família. També és recomanable que estableixi un mecanisme de resolució de conflictes, cas de que arribin a produir-se.
S’ha de tenir també en compte que en ocasions per a que el protocol familiar aconsegueixi plena eficàcia en el seu funcionament i assegurar la continuïtat de l’empresa s’ha de implementar altra sèrie de mides: testaments, capítols matrimonials, etc. que, de manera indirecta, serveixen de complement del mateix.
Com es veu la creació d’un protocol familiar no només és molt aconsellable sinó que sovint és imprescindible per la supervivència a mig i inclús a curt termini de l’empresa. Val a dir, també, que l’assessorament d’un advocat és imprescindible perque es tracta d’un document eminentment jurídic i que ha de respectar tot l’ordenament vigent i, en lo possible, preveure els canvis futurs que puguin afectar-li.
Elena Mera Pascual
